Els mitjans de comunicació constitueixen una eina persuasiva que permeten mantenir-nos en continua comunicació amb els diferents esdeveniments socials, polítics i econòmics tant a escala nacional com internacional. Existeixen molts tòpics en relació amb els mitjans de comunicació de masses, com per exemple: “les modes neixen del cinema i la televisió”, “els videojocs de continguts violents generen, en els adolescents, una actitud violenta”, “els infants segueixen les conductes de comportament que observen a les sèries televisives”,...
Em centraré en un dels tòpics que mou a bastants programes d’aquests mitjans de comunicació, com són les imatges. Qui no ha sentit mai: “Una imatge val més que mil paraules”?
Es pensa que la imatge visual és un medi de comunicació universal.
Encara que la imatge ens proporciona un conjunt de virtuts, té la mancança que no és una eina de llenguatge universal. Cada persona al rebre “senyals visuals” i interpretar-les ho fa de manera diferent. Els individus som “transformadors” en el procés de la comunicació. L’individu és possiblement una figura amb deficiència a l’hora de realitzar el paper d’emissor i receptor, és més, la capacitat de creació és realment extraordinària.
“La señal gràfica está siempre sujeta a la interpretación cultural del grupo e individual”.
Per tant, encara no disposem d’un llenguatge visual tant estructurat com ho és el verbal, tot i que amb l’avenç tecnològic que patim, la necessitat d’aquest llenguatge ja es fa sentir. Les imatges tenen tanta capacitat d’articulació com les paraules, la diferència es que els “senyals visuals” no són discursius, i ens condueixen a la confusió.
Cal dir que, els mitjans de comunicació, utilitzen aquesta confusió per persuadir al públic receptor. Un exemple clar, podrien ser, els anuncis publicitaris, que ens deixen constància d’aquest fet diàriament.
VALORAR ALLÒ QUE SOM...