dimarts, 29 de desembre del 2009

Pinzellades de vida.

Sí, odiava els matins i aquella sensació de pesantor que experimentava els seu cos després d’haver passat llargues hores immers dins la inactivitat.

Però per sobre de tot això odia haver de deixar els somnis a mitges.

Ella era una somiadora nata. Durant el dia, mentre els seus companys omplien pàgines i pàgines d’apunts, el seu llapis romania immòbil, però la seva imaginació...

Ella era feliç dins el seu món, on les persones desagradables no existien, simplement es convertien en inoportuns rocs, que d’una puntada de peu desapareixien de la teva vida. On en qualsevol moment que es necessitessin apareixien uns núvols plens de dolçor en els quals et podies abraçar, plorar o simplement recolzar-t’hi per poder recuperar les forces que t’havien abandonat... Però aquest món sempre desapareixia per culpa d’un maleït so estrident.

Sí, odiava els matins, els despertadors i tot el que aquests comportaven.


PINZELLADES DE VIDA. www.relatsencatala.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada