Fer de mestre. (Conferència del 16 de Novembre de 2009 per Eulàlia Bosch)
Quan es parla de mestres, automàticament, se’ns ve al cap diferents imatges de nens.
Els nens són el referent.
Els nens estan just davant de nosaltres per créixer.
ESTRANGERIA.
Ells són els estrangers més estrangers de tots. És el fet d’acostumar-se a una forma de vida, d’aparèixer i poder créixer en un món desconegut. La veritable estrangeria està davant nostre. Necessiten la nostra ajuda per adaptar-se a aquest món.
LA CIUTAT.
La ciutat on un creix, on es fa gran, és de vital importància. En els mestres no hi ha cap excusa perquè no ensenyin als seus alumnes la Ciutat. Viure la pròpia ciutat és aprendre a viure totes les ciutats del món. Hi és aquí la diferència: ja mestres per ofici i altres que ens mostren aquells secrets. Secrets de la ciutat. Secrets de la nostra ciutat. I així poder arribar al moment on tots podem fer de mestres de tots. Aprendre a reconèixer el nostre entorn és aprendre a buscar allò que ens falta. La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè creixi un nen,i perquè es doni aquest creixement ha d’existir la confiança. Una confiança entre alumne - professor, ja que el camí d’ambdós romandrà compartit durant una etapa inoblidable i un camí molt llarg.
CURIOSITAT.
Els nens són curiosos per necessitat. La necessiten per involucrar-se i introduir-se en aquest món. Queda prohibit, per un bon mestre, no alimentar la curiositat, ja que ningú, ni el millor mestre de tots, és el suficientment fort com per ser-ne la resposta. El millor sinònim que podem donar a curiositat és nen/a.
ARTS.
Les arts són el cultiu de la curiositat. Generen la comprensió cap allò que senten els nens. El nen, creient que ell és el melic del món, el primer que fa davant qualsevol art és pensar: què explica sobre mi? Per això l’art serveix d’aliat, perquè aquestes experiències estètiques permeten conèixer més la curiositat que té un nen. Exposar-se a les arts pot acabar sucumbint en els teus encants.
PER FER DE MESTRE ...
Una cosa és fer de mestre i una altra és ser mestre.
Per ser docent cal voler ser savi. No es pot ser docent si no es té el desig de voler aprendre més i més. S’ha de voler arribar al coneixement. I és aquí on apareix la didàctica. La didàctica apareix quan hi ha el desig de voler ser savi.
No es pot fer de mestre si no hi ha passió per habitar l’escola, per habitar la ciutat.
Fer de mestre és com fer d’acomodador. Respons a les necessitats de les persones, durant un cert temps, els mostres possibilitats, estàs present durant la seva estada, els acompanyes fins a la “sortida”. Ells decideixen. Però ells necessiten l’ajuda que has escollit que els hi donaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada